dimarts, 10 de febrer del 2015

Ara va de webs i blogs...


M’ha semblat del tot imprescindible aquest exercici de recollir les pàgines web i blogs que a mi em semblaven interessants o útils. El fet és que, encara que no n’era conscient fins ara, molts dels recursos, eines, idees, reflexions que havia utilitzat durant aquest curs les havia sostret moltes vegades d’aquests tipus d’enllaços. Ara “només” he hagut de fer la feina de recopilar-los de nou, ja que el fet de ser tan desordenada com jo implica que els tens molt dispersos.... la providència em conservi la memòria, que encara em funciona, perquè sinó, no sabria on trobar-ho.
Doncs bé, aquesta feina de recopilació m’ha suposat una bona oportunitat per organitzar-me, perquè ara només he d’anar als enllaços directament des del meu blog, en comptes d’anar voltant per la gran xarxa de carpetes, notes, words, agendes.... del meu ordinador. 
He construït la meva caixa de ferramentes.
Una foto publicada por @cramisroig el


En la meva tria he intentat reflexionar sobre si aquests enllaços eren útils pel que jo necessitava: reflexions de personatges que segueixo en twitter del món educatiu i que crec que tenen aportacions valuoses; blogs i webs amb recursos que m’han agradat per la seva innovació o per la utilització de diferents metodologies, pàgines amb professors col·laboradors, que enriqueixen les experiències de l’aprenentatge en xarxa, webs institucionals i informatives, per poder estar actualitzada sobre temes més burocràtics o legals... Aquestes han sigut, en resum, les meves raons per triar els enllaços que es poden consultar al marge d’aquest blog, encara que podria donar raons més específiques per a cada una d’elles.

A través d’aquesta xarxa, he pogut imaginar la gran repercussió de qualsevol dels comentaris, eines o metodologies emprades, ja que un blog en duu a un altre i aquest a 10 més i aquests a la vegada, et redireccionen cap a links i webs interessants.... vaja, que com ja dèiem a l’entrada de data 23/10/2014 i en paraules de M.Ángel Santos, “el docent té la capacitat de compartir generosament els seus coneixements” i això fa que les noves tecnologies ens donin l’oportunitat de treballar cooperativament. D’aquesta manera es crea, comparteix i matissa el coneixement, donant-li valor.
 www.flickr.com (Creative Commons)

diumenge, 1 de febrer del 2015

L'hora dels O.E.R.


Abans de llegir qualsevol cosa relacionada amb els materials educatius en obert, vaig haver de decidir quin tipus de llicència era l’adient al meu blog:


De totes aquestes, vaig triar la segona “Reconeixement – No comercial (by-nc)”, per què?

Doncs perquè el primer que vaig pensar és que la meva “obra”, per així dir-ho, no tenia la qualitat necessària perquè li interessés a ningú, fora de la raó extrictament acadèmica per la qual es va crear. Però després, supòs que per un atac incontrolable de vanitat, vaig creure prudent que allò que jo creava no fos utilitzat per algú amb prou capacitat per treure-hi profit econòmic.

Be, he de reconèixer que les meves raons per triar aquesta llicència, al menys en un primer moment, no varen ser gens altruistes.


I una vegada em vaig posar a investigar sobre què és això dels Open Education Resources (OER), vaig adonar-me’n de les dues vessants que s’inclouen dintre del material “en obert”:

-        Per una part, la democratització de l’educació, ja que arriba a tothom que tingui un dispositiu electrònic i connexió d’internet al seu abast. Es tracta d’una educació massiva, oberta i, en principi, gratuïta.

-        Per una altra, el que podem fer amb tota aquesta informació al nostre abast, que d’alguna manera es controla a través de les citades llicències.

Com diu la UNESCO, “Els recursos educatius de lliure accés proporcionen una oportunitat estratègica per a la millorar la qualitat de l’educació i per facilitar el diàleg sobre polítiques, l’intercanvi de coneixements i l’augment de capacitats”.

Encara que també es reconeix la necessitat que aquesta educació oberta sigui de qualitat, cosa que actualment està molt qüestionada, com hem pogut llegir al blog de Jordi Adell, en la seva entrada de 5/12/14.

Però, encara i així, resulta que també hi ha molts materials i recursos educatius oberts que he pogut comprovar que no els n’hi falta de qualitat, com per exemple el cursos oberts de Yale, del MIT... i més a prop, tenim la web Open Education Europa, on a més podem constatar que l’Estat espanyol lidera el nº 1 d’Europa, en número de MOOCs publicats.
Una foto publicada por @cramisroig el
 
Doncs bé, finalment he arribat a la convicció que el coneixement ha de ser un bé d’interés general, que a més cumpleix un paper social importantíssim. Per això he estat a punt de canviar la llicència d’aquest blog per un altre encara més oberta, per si a algú realment li pot interessar allò que hi poso.... però abans he tornat al blog d’Adell i he vist seva llicència (CC BY-NC-SA), i m’ha tornat a donar un atac de vanitat: I si alguna vegada dic alguna cosa que realment val la pena?.... I ho he tornat a deixar com estava.

No es sap mai... potser la torni a canviar....