Ara va de webs i blogs...

M’ha semblat del tot imprescindible aquest exercici de recollir les pàgines web i blogs que a mi em semblaven interessants o útils. El fet és que, encara que no n’era conscient fins ara, molts dels recursos, eines, idees, reflexions que havia utilitzat durant aquest curs les havia sostret moltes vegades d’aquests tipus d’enllaços. Ara “només” he hagut de fer la feina de recopilar-los de nou, ja que el fet de ser tan desordenada com jo implica que els tens molt dispersos.... la providència em conservi la memòria, que encara em funciona, perquè sinó, no sabria on trobar-ho.

Doncs bé, aquesta feina de recopilació m’ha suposat una bona oportunitat per organitzar-me, perquè ara només he d’anar als enllaços directament des del meu blog, en comptes d’anar voltant per la gran xarxa de carpetes, notes, words, agendes.... del meu ordinador. 

He construït la meva caixa de ferramentes.

#edubateMA Un bona selecció de recursos és com una bona caixa d'eines

Una foto publicada por @cramisroig el 9 de Feb de 2015 a la(s) 3:46 PST

En la meva tria he intentat reflexionar sobre si aquests enllaços eren útils pel que jo necessitava: reflexions de personatges que segueixo en twitter del món educatiu i que crec que tenen aportacions valuoses; blogs i webs amb recursos que m’han agradat per la seva innovació o per la utilització de diferents metodologies, pàgines amb professors col·laboradors, que enriqueixen les experiències de l’aprenentatge en xarxa, webs institucionals i informatives, per poder estar actualitzada sobre temes més burocràtics o legals... Aquestes han sigut, en resum, les meves raons per triar els enllaços que es poden consultar al marge d’aquest blog, encara que podria donar raons més específiques per a cada una d’elles.

A través d’aquesta xarxa, he pogut imaginar la gran repercussió de qualsevol dels comentaris, eines o metodologies emprades, ja que un blog en duu a un altre i aquest a 10 més i aquests a la vegada, et redireccionen cap a links i webs interessants.... vaja, que com ja dèiem a l’entrada de data 23/10/2014 i en paraules de M.Ángel Santos, “el docent té la capacitat de compartir generosament els seus coneixements” i això fa que les noves tecnologies ens donin l’oportunitat de treballar cooperativament. D’aquesta manera es crea, comparteix i matissa el coneixement, donant-li valor.

 www.flickr.com (Creative Commons)

L'hora dels O.E.R.

Abans de llegir qualsevol cosa relacionada amb els materials educatius en obert, vaig haver de decidir quin tipus de llicència era l’adient al meu blog:

De totes aquestes, vaig triar la segona “Reconeixement – No comercial (by-nc)”, per què?

Doncs perquè el primer que vaig pensar és que la meva “obra”, per així dir-ho, no tenia la qualitat necessària perquè li interessés a ningú, fora de la raó extrictament acadèmica per la qual es va crear. Però després, supòs que per un atac incontrolable de vanitat, vaig creure prudent que allò que jo creava no fos utilitzat per algú amb prou capacitat per treure-hi profit econòmic.

Be, he de reconèixer que les meves raons per triar aquesta llicència, al menys en un primer moment, no varen ser gens altruistes.

I una vegada em vaig posar a investigar sobre què és això dels Open Education Resources (OER), vaig adonar-me’n de les dues vessants que s’inclouen dintre del material “en obert”:

-        Per una part, la democratització de l’educació, ja que arriba a tothom que tingui un dispositiu electrònic i connexió d’internet al seu abast. Es tracta d’una educació massiva, oberta i, en principi, gratuïta.

-        Per una altra, el que podem fer amb tota aquesta informació al nostre abast, que d’alguna manera es controla a través de les citades llicències.

Com diu la UNESCO, “Els recursos educatius de lliure accés proporcionen una oportunitat estratègica per a la millorar la qualitat de l’educació i per facilitar el diàleg sobre polítiques, l’intercanvi de coneixements i l’augment de capacitats”.

Encara que també es reconeix la necessitat que aquesta educació oberta sigui de qualitat, cosa que actualment està molt qüestionada, com hem pogut llegir al blog de Jordi Adell, en la seva entrada de 5/12/14.

Però, encara i així, resulta que també hi ha molts materials i recursos educatius oberts que he pogut comprovar que no els n’hi falta de qualitat, com per exemple el cursos oberts de Yale, del MIT... i més a prop, tenim la web Open Education Europa, on a més podem constatar que l’Estat espanyol lidera el nº 1 d’Europa, en número de MOOCs publicats.

#edubateMA L'accés universal de l'educació és essencial pel desenvolupament integral de la societat.

Una foto publicada por @cramisroig el 1 de Feb de 2015 a la(s) 12:52 PST

 

Doncs bé, finalment he arribat a la convicció que el coneixement ha de ser un bé d’interés general, que a més cumpleix un paper social importantíssim. Per això he estat a punt de canviar la llicència d’aquest blog per un altre encara més oberta, per si a algú realment li pot interessar allò que hi poso.... però abans he tornat al blog d’Adell i he vist seva llicència (CC BY-NC-SA), i m’ha tornat a donar un atac de vanitat: I si alguna vegada dic alguna cosa que realment val la pena?.... I ho he tornat a deixar com estava.

No es sap mai... potser la torni a canviar....

Quin és el meu PLE?

L’entorn personal d’aprenentatge (PLE: Personal Learning Environment) no és cap novetat, però el que sí ha canviat i molt és la potencialitat actual d’aquest aprenentatge, passant d’un entorn proper i personal a un altre universal i virtual. Si pensem amb d’allò que vull mostrar o ensenyar, segurament arribarem a la conclusió irrefutable que aquest darrer PLE és més enriquidor, no només per l’abast immens de la informació, sinó també per les enormes possibilitats que se’ns presenten: fer recerca, compartir, contrastar, opinar, col•laborar.... i tot això de forma gaire be instantània. 

Això sí, només espero que tota aquesta xarxa virtual no substitueixi algun dia a la trobada humana, a les converses polítiques de sobretaula, a les xerrades informals davant d'un cafè, a la ponència d’algun entès en la matèria, als consells d’un vell savi... pot ser és perquè no soc una “nadiua digital”, com diria en Presky, però de tant en tant em falta substituir tanta tecnologia per calidesa humana. 

Dit això, segueixo pensant que les possibilitats actuals d’ensenyament-aprenentatge són immenses i no podem deixar-les de costat. Com ja vaig comentar a la meva entrada de 23/10/14, el docent del S.XXI ha d’estar en xarxa, actualitzat amb les eines tecnològiques i de coneixement. Com molt bé es diu al següent vídeo, el professor ha d’estar al corrent de les tecnologies de la informació i la seva utilització en el procés d’ensenyament, però no de qualsevol manera, sinó de forma crítica. I per això, per poder ser crític, cal conèixer les eines de les que disposem per saber si ens van be aplicar-les. 

Quan vaig pensar com representaria el meu PLE, vaig arribar a la conclusió que al món quasi bé tot gira al voltant d’un eix central, en base a unes forces que interactuen. És el cas, per exemple d’un àtom o dels planetes en el sistema solar. En el primer cas, els electrons orbiten al voltant del nucli i amb una força externa adequada, poden “saltar” d’un nivell a un altre i canviar o compartir aquest electró amb un altre àtom. Si nosaltres representem el nucli de tota la informació que ens envolta, veritat que aquesta la modifiquem, canviant-la de nivell, la compartim amb altres “àtoms” o simplement la rebem o la cedim? 

Abans de començar a interpretar el PLE estava convençuda que tendria seriosos problemes per trobar suficients recursos per posar-hi. Doncs la meva sorpresa ha sigut descobrir la gran xarxa d'eines que utilitzo, i molts més que he deixat pel camí, ja que potser els he utilitzat en algun moment però no en l'actualitat  .... Sembla que el cap i a la fi soc més digital del que jo mateixa em pensava.