Abans de llegir qualsevol cosa relacionada amb els
materials educatius en obert, vaig haver de decidir quin tipus de llicència era
l’adient al meu blog:
De totes aquestes, vaig triar la
segona “Reconeixement – No comercial (by-nc)”, per què?
Doncs perquè el primer que vaig
pensar és que la meva “obra”, per així dir-ho, no tenia la qualitat necessària
perquè li interessés a ningú, fora de la raó extrictament acadèmica per la qual
es va crear. Però després, supòs que per un atac incontrolable de vanitat, vaig
creure prudent que allò que jo creava no fos utilitzat per algú amb prou
capacitat per treure-hi profit econòmic.
Be, he de reconèixer que les meves raons per triar aquesta
llicència, al menys en un primer moment, no varen ser gens altruistes.
I una vegada em vaig posar a investigar sobre què és això
dels Open Education Resources (OER), vaig adonar-me’n de les dues vessants que
s’inclouen dintre del material “en obert”:
-
Per una part, la democratització de l’educació, ja que arriba
a tothom que tingui un dispositiu electrònic i connexió d’internet al seu
abast. Es tracta d’una educació massiva, oberta i, en principi, gratuïta.
-
Per una altra, el que podem fer amb tota aquesta informació al
nostre abast, que d’alguna manera es controla a través de les citades
llicències.
Com diu la UNESCO, “Els recursos educatius de lliure
accés proporcionen una oportunitat estratègica per a la millorar la qualitat de
l’educació i per facilitar el diàleg sobre polítiques, l’intercanvi de
coneixements i l’augment de capacitats”.
Encara que també es reconeix la necessitat que aquesta
educació oberta sigui de qualitat, cosa que actualment està molt qüestionada,
com hem pogut llegir al blog de Jordi Adell, en la seva entrada de 5/12/14.
Però, encara i així, resulta que també hi ha molts materials
i recursos educatius oberts que he pogut comprovar que no els n’hi falta de qualitat,
com per exemple el cursos oberts de Yale, del MIT... i més a prop, tenim la web
Open Education Europa, on a més podem constatar que l’Estat espanyol
lidera el nº 1 d’Europa, en número de MOOCs publicats.
Doncs bé, finalment he arribat a la convicció que el
coneixement ha de ser un bé d’interés general, que a més cumpleix un paper
social importantíssim. Per això he estat a punt de canviar la llicència
d’aquest blog per un altre encara més oberta, per si a algú realment li pot
interessar allò que hi poso.... però abans he tornat al blog d’Adell i he vist
seva llicència (CC BY-NC-SA), i m’ha tornat a donar un atac de vanitat: I si
alguna vegada dic alguna cosa que realment val la pena?.... I ho he tornat a deixar com estava.
No es sap mai... potser la torni a canviar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada