Com aplicam les competències?

Aquesta és la gran pregunta que em va quedar sense contestació a la meva darrera entrada i una vegada he pogut avançar en la lectura del nostre “amic” Zabala crec haver arribat a algunes conclusions interessants.

Abans d’això he de confessar que esperava trobar-me una espècie de recepta on s’expliqués fil per randa com ho hem de fer per ensenyar competències i és per aquest motiu que vaig sentir una decepció inicial que poc a poc ha anat reconduint-se cap a una millor comprensió en el que volen dir les competències en educació.

En relació a les característiques essencials sobre l’ensenyament de les competències subscrites per Zabala (Idea clave 7) podem calificar aquest aprenentatge com aquell basat en el constructivisme, la contextualització, el pensament complex, procediments clars i metodologies variades.

Ens detendrem en primer lloc en el pensament complex, que té el seu origen en el sociòleg i filòsof Edgar Morin  quan al 1996 la UNESCO li va encarregar un informe que d’alguna manera anticipava els reptes intel.lectuals als quals ens hauríem d’enfrontar per a la sostenibilitat futura. Segons Morin, els tres principals reptes es fonamenten en(1):

1) Repte cultural: superar el pensament segmentat; saber analitzar i sintetitzar per conèixer i comprendre; i fomentar un pensament integrat.

2) Sociològic: saber afrontar la profunda complexitat de la realitat i consolidar un pensament complexe; i produir coneixement.

3) Cívic: enfortir les capacitats de percepció global, responabilitat i solidaritat; desenvolupar una democràcia cognitiva i construir una ciutadania planetaria.

No és això doncs, en el qué es basen les competències que es volen ensenyar des de l’escola? Però el repte més gran que jo hi veig és que el professorat ha d'estar entrenat per saber utilitzar aquest pensament complex per després poder-lo ensenyar.

Recordant el símil de la truita del video de Zabala, veig que no es tracta de posar-hi més ingredients, sinó de que els coneixements, actituds, recursos i procediments es facin de la forma adequada. És a dir, del que estem parlant és d’un canvi en la metodologia que es tradueixi en: tenir els coneixements i els ingredients bàsics per fer la truita, saber enfrontar-se i solucionar qualsevol fet inesperat mentre la fas, saber quina és la que més li agrada a cada un dels comensals per adequar-la al seu gust,.... i tot això amb una actitud possitiva.

#edubateMA Les competencies no són una matèria més, sinó que s'apliquen a cada una de les assignatures

Una foto publicada por @cramisroig el Nov 11, 2014 at 12:24 PST

En relació a aquestes actituds estic completament d'acord amb el que ens diu Zabala: “per ensenyar actituds, el professorat haurà de convertir-se en un model coherent per l’alumnat”. El docent no pot ensenyar a l’alumnat a no cridar si ell crida més, o a ser solidari, equitatiu o democràtic, si ell no ho és (al menys davant els alumnes). Com ja comentava a la meva entrada del 12/10/14  , el que té valor educatiu es donar exemple en el respecte al mediambient i treballar-ho de forma sistemàtica i transversal, no que un dia a l’any es celebri una diada o que li expliquem (només) com es recicla als alumnes.

Aquest canvi de metodologia és el que ens demana que, a part de les classes expositives  també haurem d’utilitzar els equips cooperatius, els treballs per projectes, les agrupacions flexibles, per tal que hi hagi varietat amb l’objectiu d’arribar a un aprenentatge significatiu i on es treballin les competències bàsiques que pretenem que els alumnes assoleixin.

(1) Murga-Menoyo, MªA (2013): Desarrollo Sostenible. Problemáticas, agentes y estrategias. Madrid: MacGraw Hill / UNED.