"Si no canvia l'avaluació, no canvia res"

En Zabala ens il.lustra, en el seu darrer capítol sobre l'avaluació de competències. Després del procés recorregut durant aquestes darreres setmanes crec que he arribat a comprendre realment el què hem d'ensenyar i a aclarir finalment el que vol dir competència en tota la seva complexitat. Després d'això ja només hem quedava el què per mi era el més difícil de tot: com avaluam tot això?

Encara que Zabala ens ho descriu àmpliament en el seu capìtol, no deixa de ser una teorització més, he hagut d'arribar a la visualització de la conferència impartida per Neus Sanmartí, per entendre-ho completament. He de dir que abans d'això tenia les meves reticències, tal vegada perquè les experiències personals envers l'avaluació en comptències no han estat del tot clarificadores, sinó més bé plenes d'interrogants que fins ara no se m'han revelat totalment.

Segurament encara hem falta molt per poder saber concretitzar els pensaments teòrics de Zabala, en canvi en els exemples de Sanmartí quasi totes les meves incògnites queden diluïdes, per la claretat de les seves explicacions i sobretot per la quantitat d'exemples reals que ens dóna.

Voldria resumir el què ara per mi és l'avaluació:

- És un procés continu, amb feed back entre professor i alumnes perquè aquests siguin  conscients del seu procés d'arprenentatge.

- És un procés d'ensenyament-aprenentatge, no una simple qualificació del conceptes apresos. I com a procés no té caràcter finalista.

- S'ha d'avaluar contextualitzant el què es demana, donant les dades que siguin necessàries i que es puguin trobar fàcilment a una cerca per internet o a la biblioteca, s'ha de relacionar conceptes, hem de poder presentar-los reptes que els facin pensar, que no consisteixin en respostes evidents copiades literalement del que han memoritzat.

- L'alumne ha der ser capaç d'autoavaluar-se, enriquint així la seva autonomia i reflexió.

#edubateMA L'avaluació tradicional no contempla l'aprenentatge per competències

Una foto publicada por @cramisroig on Nov 11, 2014 at 4:54 PST

A més, per mi és molt important no oblidar-se del que comenta Sanmartí al video citat: "Els alumnes són imitadors nostros. Som un model per a ells"

El tema de l'avaluació per mi ha sigut una gran descoberta. L'explicació és que en la meva poca experiència docent amb adults, sense saber-ho i de forma intuitiva, ja utilitzava moltes eines de les que hem vist durant aquests dies. Me n'he anat adonant, amb alegria, que aquestes són les adequades per ensenyar competències. I dic que me n'alegro perquè a mi se'm faria molt més difícil i faixuc, per no dir avorridissim donar classe de la forma "tradicional". Doncs bé, ara a més ja tenc més eines per poder endintrar-me en la següent etapa, l'avaluació.

Dit això, no obstant, em sorgeixen noves incògnites:

- Una d'elles és en referència a la frase que pronuncia Sanmartí i dóna títol a aquesta entrada: "Si no canvia l'avaluació, no canvia res" que té a vora també amb la utilització d'una rúbrica consensuada i que sigui utilitzada per la majoria del professorat. Pel poc que conec als centres educatius, això em sona quasi bé a il.lusió, sinó és que algun estract superior ho ordenés.

- Una altra és la defensa que fa la Neus Sanmartí i vaig fer jo mateixa a la meva entrada de 3 d'octubre sobre l'educació lenta (slow education). No fa falta dir que hi estic totalment d'acord, perquè crec que la informació l'hem de poder reflexionar, digerir i replatejar perquè aquesta sigui profitosa, però sincerament no sembla que ni l'educació ni altres facetes de la vida vagin en aquesta direcció.