Twitter i Instagram - abans i després.

He de dir que abans d’aquesta experiència no havia tingut un interès especial pel twitter, més enllà de poder observar el que diuen o pensen els demés o de fer algun comentari esporàdic a alguns debats de programes de televisió, que em semblaven interessants.

En relació a l’Instagram, es pot dir que a part de conèixer el nom, no en tenia gaire informació més. La meva idea era que es tractava d’una eina utilitzada per joves i adolescents per donar exposició pública a tot el què fan, igual que twenty o facebook però utilitzant només imatges.

Bé, aquestes eren les meves impressions inicials abans de l’experiència d’haver d’utilitzar-los per aquesta assignatura. És clar que les meves idees s’han anat polint i modificant durant aquestes setmanes, però el que no ha variat en la meva visió és l’ús particular d’aquestes eines.  Personalment no hi veig cap avantatge o interès en exposar la meva vida personal, ni en idees ni en imatges i a més tinc massa respecte o desinterès, depenent de com s’entengui, per les intimitats dels altres que no són els meus amics o familiars més propers. I aquesta informació ja intento obtenir-la personalment o al menys a través del telèfon.

Una altra cosa és a nivell professional. Aquí sí que es pot dir que he canviat substancialment el punt de vista, encara que m’he sentit massa pressionada en les activitats establertes a causa principalment de la meva manera de fer o de ser. He pogut comprovar que s’enriqueix molt l’aprenentatge de qualsevol matèria que m’interessi i això té un gran valor: les teves recerques són molt més efectives i variades, llegeixes altres punts de vista i aportes a les teves pròpies les que et semblen adequades… A més, també resulta molt interessant el poder realitzar un seguiment de les personalitats professionals que admires o penses que aporten valor al teu aprenentarge professional. Però aquí torno a ser crítica: si és un bon professional, estaré encantada de fer-li el seguiment, però algunes vegades es mesclen també comentaris dels seus què fers habituals i personals que senzillament no m’interessen.

 

 Font: propia a través de https://magic.piktochart.com

 I tornant al que havia comentat abans, per què m’he sentit pressionada per les aportacions de twitter? Doncs perquè sóc massa reflexiva per fer aportacions ràpides com demana una eina com aquesta, em penso massa les coses abans de fer-les.  Per redactar un tweet he de considerar que allò que poso o que retwittejo és prou interessant per posar-ho. Això significa llegir bé el que vas a posar, comprovar la fiabilitat del què dius o de la font que fas servir, buscar idees semblants que aportin visions diferents, ... tot això es impossible, perquè sinó no seria tan immediat com es suposa que ha de ser aquesta eina.

Respecte a Instagram, sincerament esperava alguna cosa més que un simple recull de fotografies. Encara i així, pot ser molt interessant per utilitzar-la amb els alumnes, ja que incorpora la part creativa d’un treball o matèria.

M’imagino una activitat en la que Instagram pot ser molt útil: el fet que els alumnes puguin fer fotos-denúncia. coses que veuen a la seva ciutat i que volem  canviar (com la brutícia dels carrers, per exemple), penjar-les a Instagram amb un hashtag  determinat i adjuntar-lo a un mail de queixa realitzat pels propis estudiants. Amb aquest petit exercici es treballen una diversitat de competències bàsiques, quasi sense adonar-nos: la competència artística, la digital, la social i ciutadana i la lingüística. D’aquesta manera, l’alumne treballaria la intervenció ciutadana en la gestió municipal i per tant, la democratització de la política, tan escasa avui en dia.

En resum, a nivell educatiu considero que aquestes dos eines poden ser molt útils, igual que moltes altres que utilitzo més habitualment, com el Google Drive per treballs cooperatius, però cadascuna en el seu context.

I en relació al nostre rol de professors, seguint amb la premisa comentada a la meva entrada de 23/10/14 (El professor del S.XXI) tenim l’obligació de realitzar una formació continua, sinó com volem desenvolupar la competència digital dels alumnes si nosaltres no en sabem? I el més important, com volem ensenyar des del què els és pròxim als adolescents si no ens interessam per les eines que ells utilitzen?

 Notícia 8/10/2014 - MundoFox:

 Un informe publicado este miércoles por el banco de inversiones Piper Jaffray, reveló que los adolescentes usan más Instagram y Twitter que Facebook.

El informe que tomó los resultados de la encuesta realizada a 7.200 jóvenes entre los 13 y 19 años de edad, indica que el 45% de los encuestados utilizan Facebook de manera habitual, mientras que los jóvenes que aceptaron usar Twitter representan el 59% y los de Instagram el 76%.

 Font: http://www.noticiasmundofox.com/noticias/informe-revela-que-los-adolescentes-usan-mas-instagram-y-twitter-que-facebook-18004