I per acabar...

 Sembla que va ser ahir de la primera entrada al blog , on deixava anar les meves inquietuds davant la utilització que en feim de les tecnologies. Durant aquest temps, hem après a utilitzar algunes eines que són imprescindibles coneixer-les, per la quotidianitat del seu ús, i molt útils, però que tal vegada no totes són necessàriament aplicables a la metodologia docent. I com molt acertadament diu Jordi Adell “lesTiC no fan ni bo ni dolent a un docent”.

Doncs han passat moltes coses des de llavors... i hem tingut moltes setmanes per llegir, contrastar, fer recerca i sobretot reflexionar. Encara que m’ha semblat una mica faixuc i contra-rellotge, he de dir que també m’ha ajudat a ordenar les idees que tenia al cap de forma més o menys desordenada:

• He après el significat real d’ensenyar per competències, canviant la meva opinió inicial de que és la família exclusivament la que hauria de fer-se càrrec d’algunes facetes educatives, com per exemple l’educació emocional. Si als centres educatius no donam eines per adquirir habilitats intra i interpersonals, per exemple, serà més difícil que s’assoleixin les competències d’autonomia, iniciativa, aprendre a aprendre i les habilitats socials i ciutadanes. 
• He pogut comprovar que hi ha altres maneres d’avaluar.
• He sopesat la utilització de les eines tecnològiques que em poden ser útils per a l’ús docent, visualitzant-me en la utilització dins d'un aula, d’algunes de les eines apreses. 
• He pogut comprovar com les meves tècniques “intuitives” d’ensenyament, s’acosten bastant a les metodologies apreses. Però ara se’m presenta un altre repte: la d'adequar-les a les característiques pròpies del nou context: adolescents en comptes d’adults, el formulisme d'enquadrar-ho dintre d’un currículum establert, ajustar les activitats d’aula en el poc temps que disposem per sessió...

La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach

I per acabar, però no per això menys important, sinó tot al contrari, he tingut l’oportunitat de conèixer personatges del món docent que m’han aportat molta llum sobre els temes educatius tractats. En especial Neus Sanmartí i Jordi Adell.

En relació a aquest darrer, vaig tenir el plaer de poder assistir, el passat 28 de novembre, a una conferència que va donar a Eivissa. Vaig quedar impressionada, bàsicament per dos coses:

• La seva personalitat. És proper per naturalesa i no una impostura, la qual cosa fa que els seus arguments arribin directament al oient.
• La seva professionalitat. Encara que estem parlant d’un Doctor en Educació, a part d’altres càrrecs dintre de la innovació tecnològica no menys importants, segueix fent de professor. I això li dóna una credibilitat afegida, ja que no només parla des de la pura teoria. A més, les seves exposicions, plenes d’exemples reals, donen un valor afegit a tot allò que diu.

He de confessar que, encara que l’havia vist en algun vídeo i l’havia llegit anteriorment en alguna que altra entrevista, en aquesta conferència m’esperava una espècie d'apol·logia de les TiC. En canvi, em va sorprendre gratament la seva defensa serena d’algunes eines, però sense oblidar la priorització que cal fer de l’ensenyament: la pedagogia.

El futur queda en les nostres mans...